Llavat de cara
Per similitud, pot sonar com un llavat de cervell, però no és tan dolent. Literalment, és la tècnica que jo utilitzava quan era estudiant per a mantenir-me desperta en absència de cafeïna. En sentit figurat, alguns dies es converteix en una tècnica que apliquem a la realitat per a no deprimir-nos. I, en qualsevol cas, és un recurs molt senzill que aconsegueix uns resultats igualment efectius. Perquè un llavat de cara el podem fer al nostre vestuari d'hivern, canviar-lo per colors saturats i fondren's amb el sol lluent que es cola entre les finestres de les cases i les oficines, i que plana pels carrers. També el podem aplicar a una casa i, mentre l'olor de la pintura encara està fresc, o alguna peça nova de mobiliari encara té la lluentor de la botiga, podem sentir que alguna cosa canvia, i que la vida avança, que no ens hem estancat. Per això hi ha gent que, quan està falta d'idees, es troba deprimida o no veu cap evolució, se'n va de compres.
El llavat de cara el veiem cada dia en els textos, perquè les lletres també es posen guapes. Si ens deprimim del negre sobre blanc de les factures, podem passar als colors brillants de la publicitat, a les filigranades caplletres dels llibres antics o a les inquietes paraules que configuren els títols de crèdit d'alguna pel·lícula o sèrie de la tele.
Les lletres es vesteixen per a nosaltres, no triaríem la mateixa font de lletra per a una invitació de casament que per a una notificació d'embargament de béns. Ni faríem servir el mateix color o cos de lletra si el receptor potencial del text és un adult o un xiquet. No ens entra igual per la vista el mateix text un dia de sol primaveral que una vesprada grisa de tardor.
Hi ha lletres que voldrien haver viscut en una altra època i s'ornamenten amb traços elegants i corbats que, més que lligar-se entre elles per a formar paraules, s'abracen; n'hi ha altres inherentment modernes, que, rectes i esveltes, mantenen una distància de seguretat amb les seues companyes de paraula, i que manifesten així la seua independència tot i que no renuncien a formar part del grup. Hi ha lletres presumides que volen ser grans, vistoses i brillants, i d'altres que pretenen passar més desapercebudes, no destacar, i limitar-se a la seua funció grupal.
Hi ha falta de color, hi ha color, hi ha tonalitats infinites, hi ha gradacions, però sempre hi ha la possibilitat d'un bon llavat de cara. Per a animar-nos, per a avançar, per a tindre la il·lusió que avancem, per a camuflar que fugim o per a fugir endavant.
Quan les persones ens llavem la cara podem eliminar els colors artificials del maquillatge i recuperar el color natural; podem eliminar impureses i deixar la pell fresca i lleugera. Si escrivim, podem llavar la cara al dia que ens espera.
Jo, de moment, estic envoltada d'unes parets acabades de pintar, amb una bona base de blanc que els ha llavat la cara i que, mentre s'assequen aquesta nit, deixa que la casa somnie cap a on vol avançar, de quin color voldrà ser i de quin estat d'ànim voldrà estar demà. Perquè, indefectiblement, demà serà un altre dia.
contador de visitas