Se sol dir que una imatge val més que mil paraules, però alguns prefereixen mil paraules i la imatge que aquestes els evoquen. Perquè el poder de les paraules és que el que descriuen és diferent en la ment de cada receptor; en canvi, una imatge és la mateixa per a tots els que la veuen.
Però hi ha persones especialment hàbils a l'hora de crear, dotades per a generar imatges a través de l'escriptura, que són capaços de transmetre imatges claríssimes i perfectes de llocs i de persones com si les tinguérem davant.
Alguns escriptors no descriuen un color d'ulls, una roba, una postura o una manera de caminar, però ens ho mostren, ens aconsegueixen ensenyar un personatge a través de les seues accions, de com parla o del que diu. I uns pocs fins i tot són capaços de fer-nos sentir que els tenim al costat, que ens parlen directament a nosaltres i ens endinsen en l'acció del llibre com si hi participàrem de veritat.
Hui he descobert que les lletres es poden portar més enllà i que amb les paraules es pot parlar, i també es pot pintar. L'artista britànica Keira Rathbone n'és un gran exemple. Amb una màquina d'escriure plasma en el paper la imatge que té en ment sense necessitat de pintures o pinzells. Escriu ombres amb exclamacions, planta arbres amb comes, edifica una casa amb parèntesis i descriu un ambient simplement teclejant amb tinta, a poc a poc, amb detalls, amb afecte, amb mestria.
