És una evidència que l'exterior es veu abans que l'interior, fins i tot l'alfabet hi dóna preeminència. És innegable que allò que som, allò que fem, allò que mostrem, tapa de vegades qui som realment, qui s'amaga a dins, el nostre jo autèntic. Però hauríem de parar atenció als detalls, que ens ofereixen la veritat oculta darrere de la visió general.
No es pot jutjar un llibre per una coberta, ni una persona per la seua aparença, ni un quadre per la primera impressió. És cert que les primeres impressions costen de modificar, que no s'esborren, però no significa que siguen inamovibles, cal donar sempre una oportunitat més. Podem arribar a apreciar i estimar una persona a força de passar-hi temps, de parlar-hi, de conéixer-la millor. Alguns llibres que en un principi havíem descartat podem rellegir-los o intentar recomençar-los (en cas que els haguérem deixat de banda) i podem descobrir que ens apassionen, potser perquè no estàvem en el moment o l'estat d'ànim adequat quan els vam agafar per primera vegada. I podem apreciar una obra d'art si som capaços d'observar-la durant el temps suficient i ens fixem en detalls com el traç, la textura o els colors.
Juan José Millàs, en El orden alfabético, descriu un moment en què el protagonista veu com la persona que li agrada li somriu, i compara el fet que els llavis deixen al descobert les genives com un fet tan íntim com si s'haguera alçat la falda. Perquè destapar un detall insignificant pot ser una porta oberta a la intimitat més insospitada.
Google ha inaugurat un projecte que ens acosta amb una visió de detall que mai abans no havia estat a l'abast de l'espectador no expert. Ara, com si tinguérem una lupa gegant o la possibilitat d'estar tan a prop del quadre com ho estan els restauradors, podem veure alhora la visió general i els detalls. Podem intimar amb els quadres, veure els secrets que amaguen, les escletxes que s'hi han obert pas amb els anys, i podem envellir amb ells i forjar-hi una amistat, un sentiment, una relació.
Com a mostra, "La nit estrellada" de Van Gogh, visible al MoMA de Nova York: http://www.googleartproject.com/museums/moma/the-starry-night.
Mireu i jutjeu per vosaltres mateixos:
si que és cert, cal donar segones oportunitats... mai se sap.
i molt xula l'aplicació esta de google!!