Segons l'alfabet, major té preeminència sobre menor. Però en la vida comencem sent menuts, i això no ens fa ser menys importants quan som xiquets. De fet, quan tenim fills i tenim en braços aquells éssers tan diminuts i indefensos, passen a ser molt més importants que nosaltres mateixos, que som adults.
De sobte, ens veiem immersos en un món en miniatura que, curiosament, ho magnifica tot. La imaginació es dispara, els somnis es multipliquen, i els contes entren en les nostres vides amb la mateixa naturalitat que l'aire als nostres pulmons.
De xiquets ens iniciem en la lectura, en la fantasia, en altres universos. Són el primer aliment per a la nostra ment. Per què, doncs, se sol considerar que la literatura infantil (i, de pas, la juvenil) són "literatura menor"? I entenent menor com a de menys importància.
És com dir que els fonaments d'una casa no són importants.
Si no teniu fills o nebots o amics amb fills a prop i no experimenteu el plaer de llegir-los contes, o d'inventar-vos històries per a ells, feu une xercici molt sa: durant un temps (uns dies, unes setmanes, uns mesos) torneu a llegir literatura infantil per a vosaltres. Recupereu contes de la vostra infància, històries que vos convertiren en la persona que sou actualment. Consumiu-la i veureu que de menor no té res, que algunes obres fins i tot no haurien ni d'estar diferenciades per edats, que són simplement literatura (divisible, com a màxim, entre bona i mala literatura). O algú s'atreveix a dir que La història interminable no és una obra mestra de la literatura universal?
I és que llegir és un plaer a qualsevol edat sempre que es trobe el llibre adequat.
Potser per això jo un dia vaig tornar als orígens i no en vaig saber tornar. Potser per això la literatura per a xiquets i joves es va convertir en la literatura que escric i vull seguir escrivint. Per a mantindre la fantasia, per a seguir tirant del fil de la imaginació, per a compartir, com a mare, un univers que ja no és només meu.
Perquè menor no significa menys important. Perquè escriure és escriure i llegir és llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada