"Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí", aquest és el microrelat més famós i més curt escrit mai: El dinosaurio (1959), d'Augusto Monterroso.
Sempre s'ha dit que és important conéixer els nostres origens, saber d'on venim per a entendre millor qui som i cap a on anem. Segons l'alfabet, però, l'ordre no és plantejament, nus i desenllaç; principi, mig i final, sinó que aniria a l'inrevés. Potser per això en la pràctica solem ignorar el passat, centrar-nos en el present o mirar cap al futur. És possible que això explique per què ens agrada tan poc el principi de la setmana i ens passem els dies esperant-ne el final, o per què ens preocupa la mort. I potser, també, és per això que molts autors comencen a escriure pensant més en el desenvolupament de la història o en com acaba.
Jo reconec que sóc de les que, abans d'escriure, necessita saber el final de la història, cap on va. Però això no vol dir que en descuide la importància del principi, no solament el literal, sinó també el figurat. Amb quina frase comença el text escrit, la història contada, però a banda, com han arribat a aquell punt els personatges que estan a punt de ser presentats.
Hi ha primeres frases que, a banda d'establir el to de la narració, han esdevingut populars com "Jo tenia una granja a l'Àfrica" (Memòries d'Àfrica) o "Digues-me Ismael" (Moby Dick), i jo tinc algunes frases soltes anotades en quaderns a l'espera d'una història que les seguisca que estan destinades a ser frases de començament. I és que els origens ens fan ser com som, ens agrade o no, tant si és perquè ens ha influït com si és que ens hi hem rebel·lat en contra. L'evolució necessita un punt de partida i tots, de menuts, hem en algun moment volgut ser astronautes, arqueòlegs o ballarins, encara que hàgem acabat sent mestres, enginyers o economistes.
A tots ens han agradat, en algun moment, els dinosaures, i per això a mi em fan pensar sempre en l'origen de moltes coses. En la fotografia anterior podeu veure un alfabet dissenyat per Rosemary Mosco format per dinosaures que ens transporta molt arrere en el temps, i que ens anima a plantejar-nos molts principis.
Quan escric pense en molts dinosaures, en els grans escriptors que m'han influït, que són criatures magnífiques, moltes extingides, unes altres encara vives però que valdria la pena clonar abans que desapareguen, admirables en qualsevol cas.
Hui, al final de la setmana, penseu en els vostres dinosaures personals, i recordeu-los. Llegiu el paleobet i penseu que, d'una manera o d'una altra, no estaríeu ací sense ells. I llegiu (i escriviu) en el seu honor, se n'alegraran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada